Translate

dilluns, 12 d’agost de 2013

Pacific Rim: Robots i Aliens espectaculars!

Sóc de les generació de nens crescuts amb màgia, contes, còmics i robots colossals. Quan era petit em llevava ben d'hora els dissabtes per veure els dibuixos animats japonesos que TV3 emetia als matins. Sovint oferien pel·lícules, i moltes d'elles incloïen robots descomunals. No solament parlo de Mazinger Z, Iron Man 28, Transformers sinó de tots els productes anime com la saga Godzilla, VoltronRobotech que versaven sobre aquestes màquines i alienigenes. Ja de gran vaig poder gaudir de la saga Evangelion tot una font d'inspiració pels creadors de Pacific Rim. Pel que, evidentment quan vaig estar al cinema i vaig començar a veure Pacific Rim vaig saber que era un gran producte.

Guillermo del Toro ens ofereix un film molt ben estructurat. Un inici trepidant que ens posa en antecedents sense perdre temps, una acció mesurada i colossal que et deixa sense alè. Els monstres i les baralles són senzillament magnifiques. Unes autèntiques obres d'art digitals. Detalls d'atrezzo descomunals com el desgast dels vestits dels pilots, o els elements metàl·lics de les cabines de pilotatge. Un argument sòlid amb tics de 'top Gun' però en comptes del mític enfrontament Maverick-Ice Man per avia'm qui és més bon pilot d'avió tenim uns consternats pilots de robots que lluiten per salvaguardar el món. Tocs d'humor, propi del director amb els seus actor fetitxe,  Ron Perlman, que transmet aquell aire perquè la pel·lícula respiri. Dues hores emocionants de les que solament els darrers 10 minuts finals es fan pesants.  Si us agraden els robots, creieu-me aquesta és la vostra pel·lícula. Un film on tot allò irreal sembla real.