Translate

dilluns, 15 d’abril de 2013

Saló del Còmic 2013: renovar el concepte o perdre tot el sentit


Després de la celebració del Saló del Còmic d'enguany i un cop he vist tot el què s'ha publicat sobre aquest tema crec que és necessari aportar una visió diferent de l'esdeveniment. Així, la majoria parla de les novetats, del què hi ha trobat i de si ha estat un èxit o no de participació. És innegable que superades les 100.000 visites el Saló és un revulsiu per l'economia de la ciutat, sobretot, tenint en compte el moment de crisi que vivim. 

Ara bé, el Saló del Còmic és un model sense cap risc ni aposta. Any rere any, els visitant fem que la xifra creixi i que la organització sigui alabada per tots els mitjans de comunicació. Una bona notícia tenint en compte que el moviment 'freak' és qui està salvant els mobles en aquests moments de crisi: còmics, videojocs, llibres, disfresses, modelisme, etc. Però l'organització malgrat deu cobrar unes xifres estratosfèriques als expositors que s'instal·len al Saló del Còmic, aposta ben poc per innovar. Enguany les exposicions no aporten res a un públic que realment necessita que li ofereixin quelcom més. L'exposició del Far West és el que en museografia es coneixeria com un despropòsit, no tenia cap tipus de discurs, de línia de contingut. L¡ambientació era limitada, en un recinte fred que no oferia al visitant cap tipus d'emoció. Amb lo senzill que hagués estat construir un fort? Es van limitar a posar una dilig¡ència i a clavar quatre fletxes d'atretzzo a una paret de cartró pedra. Moltes de les portades i originals del Far West estaven reciclades d'altres anys. Els panells d'informació feia resum soporífers sense aportar cap informació substancial. A la exposició dedicada a Superman ni tan sols expliquen el posicionament ideològic, les anècdotes dels episodis radiats als EUA, ni tan sols juguen a fer un paral·lelisme amb Nietsche, ni amb el moment de creixement del món occidental i l'enfrontament entre blocs després de la Segona Guerra Mundial. Així doncs em pregunto si les exposicions només serveixen per exposar originals que s'estalviin els textos i els panells, ja que si preguntaves a la gent que estava allí segurament el 75% dels visitants ni se'ls van llegir. 

Em resulta trist que l'organització no sigui capaç de pensar en un model diferent. On no solament es reuneixin expositors sinó on s'ofereixi una experiència al visitant. Perquè al final és gràcies al visitant que aquest saló creix. I val la pena que es tingui en compte si no es vol explotar el mateix model. On han quedat aquells salons reivindicatius del gènere amb exposicions arriscades i realment posicionades que lluitaven per fer-se un lloc al món del còmic? Aquells salons que omplien l'Estació de França no solament amb estands per vendre llibres sinó amb unes exposcions que podien comparar-se amb grans exposicions da nivell museogràfic a d'altres més formals i conegudes dins d'aquest àmbit? El Saló del Còmic d'enguany m'ha deixat una bona sensació, la gent, les troballes de còmics antics, les varietat de materials i estils, les firmes d'artistes, però un regust amarg que em sembla un preludi a que algú no vol arriscar-se a millorar ni a compartir de veritat una experiència inoblidable amb el visitant.