Translate

dilluns, 28 de gener de 2013

Catalonia: punt i final

Tot té un principi i un final. Sovint ens costa assumir aquest caràcter tant universal de la nostra existència. Darrerament, veiem com tants negocis han d'abaixar les seves persianes. Però és en els negocis dedicats a la cultura que especialment hi pretem certa atenció. Ara ha arribat el torn d'acomiadar-nos d'una llibreria emblemàtica, com és la Catalònia. No entraré en els detalls històrics del paper d'aquest centre al llarg dels seus 88 anys d'història; llibreria, editorial, epicentre cultural, etc. En cada moment aquest negoci ha actuat adaptant-se la context que li ha tocat viure. I en moment de prohibició ha imprès li distribuït llibres en català. Però ara li toca fer l'última transformació per adaptar-se a una nova realitat. Ha de desaparèixer per adaptar-se al moment actual.

No faré com molts el discurs fàcil de pèrdua d'identitat, de llegat històric, de repudia del mercat, etc. Ja que les coses en l'ens social passen per la situació que entre tots creem. I cal no tergiversar els discursos. La Catalònia era un negoci privat, -sí amb un caire cultural important i si em poses a escollir entre un McDonalds o una llibrera, evidentment escolliré la darrera-, un model de negoci mal gestionat darrerament (unes obres milionàries, el tancament del quiosc més gran de Catalunya, i una no especialització d'àrees, entre d'altres), la ciutadania compra els llibres que compra i per desgràcia, compren pocs llibres i primen les grans superfícies per fer-ho (els és igual si qui li ven el llibre sap alguna cosa de literatura, ja no busquen recomanacions i es basen en els darrers èxits), i la crisi, una crisi que ens afecta a tots de diferents maneres.

Ara bé, malgrat aquestes puntualitzacions us haig de confessar que jo vaig treballar al FNAC a l'àrea de llibres. I la falta de criteri, manca de fons literari en català, i la no especialització del personal era alarmant. I el que molts no saben és que malgrat per treballar a  l'FNAC i tenir un cert descompte, jo me n'anava quan lliurava a la Catalònia a comprar els meus llibres. Potser pel plaer de compartir una breu conversa amb algú del personal que hi treballava, pel plaer d'estar un lloc on els llibres no solament era mercancia per vendre i també per estar en un cau de llegat històric català.

Per tot això quan vaig publicar el meu primer llibre ( i únic, de moment) vaig decidir presentar-lo a la Catalònia. Perquè no cal reiventar-se la realitat ni edulcorar les percepcions, la llibreria Catalònia era un negoci amb les seves virtuts i mancances, però a aquells que ens agradava anar-hi, comprar-hi i tan sols passejar-hi, la trobarem molt a faltar. Molt.