Translate

dimarts, 6 de novembre de 2012

TWD3 Episodi 4: rebentant el guió a cop de matxet

Sí, està comprovat. Els fans de TWD assumim cada episodi mastegant a gust tots els seus defectes. De fet si al món la gent fos tant fidel a la seva feina, als seus ideals o a les persones properes com ho som els fans de The Walking Dead, segurament viuríem a un món millor. I és que els guionistes de la sèrie saben d'aquesta incondicionalitat dels seus espectadors i sembla que hagin volgut posar a prova les nostres emocions situant la trama d'aventures de Rick i la resta de supervivents en una muntanya russa. La primera temporada va ser inconstant malgrat va presentar les bases d'una sèrie que s'ha fet un lloc d'honor en la història d ela televisió -crec que ningú podia imaginar que els zombies estarien al prime time de les televisions internacionals-; la segona temporada va ser constament avorrida i insultant i ara amb la tercera hi ha tants alt i baixos que no sé si estem a l'Himalaia.

El primer i segon episodi de la sèrie van ser trepidants. El tercer va ser lamentable i aquest quart, sembla que hagin decidit apostar pel gore, l'acció i eliminar aquells punts avorrits de la trama. I quan dic esborrar, és literal. Els que no l'hagueu vist, és el moment de deixar de llegir. Més que res perquè segurament rebreu més informació de la què esteu preparats per assumir. I si no heu vist l'episodi aquest escrit és un spoiler.

L'episodi fa un gir totalment oposat a la trama del còmic. I inclou acció i suspens sense massa lloc a diàlegs genials. De fet totes les escenes de tranquil·litat s'ofereixen a la zona segura del Governator. Diàlegs per cert que no aporten res a la trama. Ja sabem que Michonne no vol marxar i que el senyor que té una sala amb caps en remull no vol que marxin. Una informació que es pot resoldre en dos minuts i no en aquestes escenes avorrides que, per cert, ens mostren unes imatges boníssimes del Governor tirant pilotes de golf als zombies que deambulen pel carrer. Imatges impagables que ens porten a preguntes encara més valuoses: a la segona temporada estan a una granja i els embaeix una horda de zombies multitudinària -segons ens expliquen, pel soroll que fan amb les armes o al fer les seves tasques cada dia- i la zona del Governor que està enmig d'una ciutat -i fan de tot i més- no hi ha més de dos zombies pel carrer? I a on van aquests extres que fan de ciutadans i surten passejant per dins la ciutat del governator? Van de compres? A una hamburgueseria? A fer macramé? A cursos antizombies?

La trama prescindeix de tot diàleg eloqüent. Com m'agradaria que els amics que produeixen i creen Homeland els donessis una mica de la seva genialitat als guionistes de The Walking Dead. L'episodi acaba sent una metàfora de canibalisme pur: la trama engoleix allò que ja no pot sostenir i fulmina a la Lori -ja era hora, era més pesada que una enclusa- i al pobre T-Dog que acaba injustament abans de retrobar-se amb en Merle, impossibilitant que passin comptes i eliminant un punt de de la trama dramàtica. Què bonic hagués estat que en Merle es retrobés amb en T-Dog ja que les seves desavinences van desembocar en l'abandonament i amputació d'una mà de'n Merle... I què dir de la desaparició de Carol? Seguint les passes de la seva filla? I, per cert, quan es troben al patí ja han tancat les portes? Ja han buidat la presó? En definitiva, passem d'un extrem a un altre. I sincerament per molta acció que hi hagi i per molt gores que siguin certes imatges, si no hi ha un guió que consolidi la trama aquesta no se sustenta. I no sé si acabarem per posar a prova la paciència de la audiència de TWD. El temps dirà...