Translate

dijous, 5 de juliol de 2012

'Game of Thrones' un Eastenders (Gent del Barri) dels Set Regnes d'HBO

Si no heu vist la segona temporada de la sèrie homònima de la saga de novel·les de George RR Martin no us llegiu aquest post. Qui avisa no és traïdor, com es diu popularment. Malgrat les meves expectatives un cop conclosa la primera temporada eren altes - tal i com vaig plasmar als anteriors posts dedicats a aquesta sèrie- cal dir que s'han esmicolat gràcies a una dosi de realitat. 

Després de viure experiències tant decebedores com la sèrie Lost, pensava que aquells que s'ocupen de fer sèries (productors, guionistes, realitzadors, directors, etc) tenien clar que els espectadors no permetem que se'ns enganyi. Si amb 'Lost' vam veure com un guió genial que obria un munt d'interrogants era usat per enganxar a un munt immens d'espectadors que en acabar la sèrie no van rebre ni una sola resposta; amb Game of Thrones tenim una situació estranya: partim d'unes novel·les excepcionals amb muntanyes d'informació, detalls i personatges que acaba convertida -a la segona temporada d'HBO- en una broma de mal gust.

M'explico. No entenc que els episodis siguin lents, repetitius i quedin aturats en detalls argumentals que no aporten res a la història general. No sóc guionista -malgrat vaig fer un guió per un documental anomenat La Caixa Màgica- però sé que la regla d'or de la creació de guions és no aportar res que no serveixi -encara que sigui de forma efímera- per la trama de l'acció. Un cop he vist els episodis que componen la segona temporada d'aquesta sèrie o una de dos: o ens volen prendre el pèl o són inútils. Per exemple, per què donen tanta importància a les situacions on Arya Stark està fent de cuinera amb Lord Tywin? Un munt de persones que no han llegit les novel·les em deien: de ben segur que és perquè l'acabarà reconeixent; potser se l'acabarà enduent a Roca Casterly; es compadirà d'ella i la tornarà al costat de la seva germana Sansa o a Winterfall... Res de res. No importa gens aquell moment. És el que anomenem 'palla'. Com quan fem un examen i expliquem coses que no venen al cas per omplir o adornar la resposta però que sabem que no aporta res de res. O Per què gasten tot un episodi amb la visita de Petyr a Lord Tywin amb Arya Stark amagant-se mentre serveix el menjar i el vi? Res del què discuteixen serveix de res, no parlen de res necessari per la sèrie. I malgrat molts creien que en Petyr la reconeixeria i se l'enduria amb ell a Port Reial, un cop acabada la sèrie veiem que no passa res. Són moments eterns -en el concepte més negatiu que existeix- on els personatges parlen per parlar sense aportar RES d'informació a la trama que ens ocupa. I un altre exemple el trobem en diàleg estúpid entre Jon Snow i Ygritte, que deambulen pel gel, parlen, es provoquen, ella posa totes les armes sensuals en joc però no aporten res de res a la trama. És evident que acabaran tenint una certa relació però ja s'intueix amb 2 minuts de conversa. Cal gastar 4 episodis per deixar-ho clar?

La meva pregunta és, per què amb una novel·la tant repleta d'informació decideixen perdre el temps en seqüències avorrides i llargues? La saga és prou bona com per no haver de perdre temps amb converses estúpides com la de la Carsei i Sansa Starck on la Lannister li dona tot de lliçons a la stark mitjana mentre a fora s'està lliurant la batalla -que per cert sembla enfrontar a 10 persones i no a tres exèrcits com passa a la novel·la-. Al mateix temps els que us heu llegit les novel·les haureu vist certs canvis argumentals que no se sap massa com solventaran. Com per exemple el fet que Xaro Xhoan no mata als seus congeneres mercaders i la Daenerys no el deixa tancat a la seva caixa forta. De fet és un persontage que apareix a 'Dansa amb Dracs' el cinquè llibre de la saga. O per exemple que és el Llop d'en Jon qui acaba amb en Qhoryn 'mitjamà'.

La pregunta és per què sabent que estan ometent informació important i malgastant minuts en seqüències inútils, creuen que podran mantenir el nivell d'espectadors fins ara? Potser perquè les novel·les i la història són tant bones amb si mateixes que taparan qualsevol fracàs. I amics, tingueu per segur que la segona temporada de Game of thrones, si té un sobrenom és: fracàs.Com serà la tercera que ja han anunciat que estarà dividida en dos com els mateixos llibres? De ben segur si han de convertir aquesta sèrie amb un Gent del Barri (Eastenders) dels Set Regnes molts baixarem a la següent estació ja que no aguantarem tot el recorregut. Els espectadors som autoexigents. I malgrat entenem que no poden fer grans batalles i exèrcits colossals com els dels llibres, almenys volem que no manipulin la trama i no impulsin uns guions que l'únic que fan és perdre temps i insultar-nos com a consumidors, espectadors i com a lector. 'Winter is Coming?' doncs perquè sembla que als guionistes els importa poc?

2 comentaris:

Lux Lisbon ha dit...

Potser el problema és que hi ha un grup d'espectadors que no ha llegit els llibres i fa que ens faltin referents...juguen amb aquesta mà al seu favor...i per l'altre, com també passa a The Walking Dead o fins i tot a Lost, el "morbo putiner" ens fa que aguantem fins al final.....es com aquell vici dolent del qual no acabes de voler realment desprendre't....cal dir que em sento estafada amb la el pas d'Arya amb el cap dels Lannister, doncs portava episodis pensant "quan l'enganxaran"...i per mi el millor de tot...VALAR MORGHULIS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Xasar ha dit...

Bé segurament és cert que juguen amb aquest factor. A mi em preocupa que de tant bona que és la novel·la es creguin que aguantarem el què sigui en favor d'això. Si el Valar Morghulis et va agradar t'encantaría la cinquena part! ;-)