Translate

dimarts, 5 de juny de 2012

Snow White and the Huntsman (Blancaneus i el Caçador)

Explicar un conte és una tasca difícil. Sobretot si el conte forma part ja de l'imaginaria col·lectiu d'una societat. La història de Blancaneus ha donat la volta al món de la mà de Wal Disney. Així, com tot, en un món globalitzat sembla que els estereotips s'han d'unificar i simplificar. Malgrat la nova adaptació té el valor de provar d'explicar una història més complexe i completa no pot evitar caure en el parany de la simplicitat tant 'Hollywoodiense' que acostuma a esquitxar la major part de produccions cinematogràfiques nord americanes. Malgrat tot és un film diferent on blancaneus s'allunya d'un món de cotó fluix per caure en la complexitat i afilada d'una realitat més aviat tenebrosa. Els nans, la poma, les fades i follets són ingredients que complementen aquest film que a més s'atreveix a introduir un element eclesiàstic en format de bisbes provant de donar un toc mitjaval al film i, ves per on, en un moment on la institució eclesiàstica està qüestionada els fan propaganda gratuïta. Cal afegir un detall. Al llarg de la història l'Esglèsia sempre ha estat al costat dels tirants i dictadors i molt poques vegades al servei del poble. En aquest film, quan la madrastra s'apodera del regne l'Esglèsia desapareix i no retorna fins al final. Un fet estrany tenint en compte que si volien crear un paral·lelisme medieval haurien de saber que el poder crida el poder. I el poder mai desapareix, solament canvia de mans.

En tot cas, és un film amè amb alguns punts de màgia gràcies a uan ambientació realment molt treballada. Sobretot quan el poder de la màgia torna a les terres de Blancaneus.