Translate

divendres, 13 d’abril de 2012

En el combate por la historia per VVAA

La historiografia està en lluita. des del naixement de la història com a disciplina s'ha debatut quin tipus de ciència ha de ser. Els més curosos i defensors de la tasca dels historiadors defensen el seu paper com no solament cronistes i investigadors sibnó com a percussors d'explicacions, anàlissis, crítiques i contrastacions. La històran l'escriuen els vencedors, va sentenciar Napoleó. Per això les diferents tendències historiogràfiques -no totes- s'han esmerçat en lluitar per fer de la història una eina de creixement social, d'aprenentatge col·lectiu i, fins i tot, curricular a nivell humà. Per què tota aquesta reflexió?  A l'Estat Espanyol el 1936 Francisco Franco va encetar un cop d'Estat contra el legitim govern democràtic de la II República. Això va desencadenar una Guerra Civil que van guanyar els colpistes amb l'ajuda del règim feixista de Mussolini a Itàlia i del nazi del III Reich alemany encapçalat per Hitler. Llavors l'Estat va convertir-se en un estat dictatorial en mans de Franco que s'autonemà Generalíssimo. Al llarg del procés d'alçament, Franco va usar la propaganda per justificar el seu cop d'Estat. Documents tergiversats, subjectius, amb la finalitat de justificar l'injustificable: un cop d'Estat, una Guerra Civil i una dictadura repressiva. 

Actualment els revisionistes -corrent historiagràfic que es dedica a canviar certs arguments en favor d'una ideologia- treballen en favor de la dreta espanyolista i lluiten per situar a Franco com un salvador i la seva dictadura com un govern. Per fer-ho usen els documents que el mateix Franco va usar en la seva campanya de propaganda per tal de justificar el seu cop d'Estat i la seva dictadura. Aquests revisionistes han aconseguit que el Diccionario Biográfico Español de la Real Academia de la Historia, financiat amb 5,8 milions de euros públics, inclogui passatges justificatius amb un clar to franquista i sense cap rigor científic.I per què us explico això?

Doncs perquè Àngel Viñas ha coordinat una obra amb els millors historiadors del panorama mundial per contrarestar aquesta falta de rigor històric. En el combate por la historia convergeixen diferents historiadors com Julián Casanova, Josep Fontana, Enrique Moradiellos, José Carlos Mainer, Carlos Barciela, Antonio Elorza, Francisco Espinosa o Paul Preston. En total 33 historiadores que aporten una análisi temàtica i biogràfica de la història de l'Estat de 1931 a 1975. 

La gent ignora que la dictadura Franquista és la segona dictadura més repressiva d'Europa per darrere del règim estalinista. Un fet que no es pot oblidar. La lluita per la llibertat passa per coherència, el criteri i la rigorositat. Si us interessa la història doncs, no obvieu aquersta obra necessària per advertir i identificar la manipulació que la dreta espanyolista està implementant. La memòria és cosa de tots.