Translate

divendres, 12 de novembre de 2010

The walking Dead, un nou món apocalíptic

Els morts vivents són avui dia un recurs necessari per explicar com la societat viu amb dependència extrema de tot allò que és prefabricat. Robert Kirkman és l'autor de la novel·la gràfica "The walking dead" que ha inspirat la serie de televisió homònima que ha dirigit Frank Darabont -conegut per "The green mile" o l'adaptació de la novel·la d'Stephen King, "la Boira"- i produïda per AMC i que es va estrenar el dia 5 de novembre passat en 33 idiomes diferents al llarg de tot el món mitjançant la conservadora cadena de televisió FOX.


La història narra les peripècies d'un sheriff d'un petit poble situat a Kentucky que es desperta a l'hospital enmig d'un caos de mort. Rick Grimes, havia estat ferit en una batussa amb uns delinqüents que el deixen ferit i inconscient; quan perd el coneixement el món funcionava nmormalment. És quan obre els ulls que descobreix un món que es podreix al mateix temps que els cossos demacrats i castigats dels zombies es passegen arreu lliurement. A partir d'aquí comença un periple per aconseguir trobar la seva dona i el seu fill. Una història apocalíptica que a banda de plantejar la supervivència ens dóna un cop més quatre detalls sobre les misèries humanes. I és que com sempre, els humans, som més perillosos quan som conscients de nosaltres mateixos.

És per això que no sé si resulta més terrorífic lidiar amb els zombies a base de força bruta i enginy, que haver de desfensar-se de tretes que altres huamans poden provocar: traicions, mentides, venjances,... Però és quan tot es trenca que hom és capaç de veure com som els humans: uns autèntics supervivents. Llàstima però que al primer món, som uns supervivents en letàrgia, i ben embotiits de consumisme. Els zombies són, al cap i a la fi la nostra més gran metafora.

I, evidentment, abstenir-se suceptibles dels ensurts terrorífics i de la pressió que suposa tensionar-se al veure que un mort vivent pot sortir d'arreu...