Translate

divendres, 19 de desembre de 2008

Petjades a la neu

Allà on jo m'estic, la neu és solament el miratge d'una esperança. Una petita il·lusió que batega dins meu, potser perquè m'agraden els canvis. I sobretot aquells que contribueixen a fer del nostres mons uns llocs més misteriosos. La neu, segons el què jo sento, juga aquest paper determinant ara que s'acosten aquestes dates que els humans celebreu amb entusiasme, alguns més que altres, i amb tantes manifestacions culturals i religioses diferents. Però pels follets, és tornar a formar part del vostre món, d'on sovint, quan sou ja adults ens desterreu forçosament. Sort que aquí, encara entre vosaltres tants infants i alguns grans lluiten per conservar part d'aquest misteri. Una ombra de màgia impregna algun dels racons de les vostres vides que malgrat la quotidianitat s'esquitxen d'algun símbol d'il·lusió. I és en aquests detalls on jo i els de la meva espècie ens hi sentim còmodes. Darrera de cada reflex, entre les branques dels arbres, potser en les ombres que s'entortolliguen amb els paisatges, entre els regals i també entre els somriures, fins i tot entre les llàgrimes i les tristeses, nosaltres, els follets, hi som. I si els flocs de neu comencen a cobrir-ho tot, fins i tot, podreu trobar alguna de les nostres petjades...